Tot depèn de l'ús que nosaltres en fem!

A la penúltima entrada jo ja havia fet una mica de valoració de l'assignatura i de tot el que havíem fet al llarg del curs, però per problemes, vaig haver de penjar un altre vídeo i veig adient tornar a fer una petita valoració conclusió d'aquest llarg viatge que varem començar fa, més o menys tres mesos.

Personalment, he disfrutat amb aquesta assignatura; tenien en compte que vinc de belles arts i que en el seu moment, vaig voler fer comunicació audiovisuals; és evident que amb tots els exercicis relacionats amb la comunicació, sobretot audiovisual, com poden ser les tecnoautobiografies, o la contrapublicitat, m'hi he sentit molt còmode, i no m'ha estat cap problema posar-hi una part més artística als treballs.

Al mateix temps he après un seguit de continguts i recursos que crec que poden ser molt útils alhora de crear o idear propostes d'intervenció social.
No obstant penso que aquesta assignatura podria donar-se més endavant, ja que en el moment de idear una proposta d'intervenció, com ha estat el treball final, potser ens faltaven recursos per poder-la realitzar. Així hi tot, penso que, com vàrem poder veure el dia de l'exposició, han sorgit propostes molt interessants.

Potser a vegades creiem que la tecnologia ens porta cap a un camí de distanciament físic amb una gran manca de sensibilitat, on tot es fred, on tot està mediatitzat.
Però no podem veure les coses d'aquesta manera; vivim en un món que de cada cop va evolucionant en el món de les tecnologies i això no ho podem evitar. Si no pots vèncer el teu enemic, fes-t'hi amic no?

Doncs que esperem, intentem buscar les llums de la tecnologia perquè està clar que existeixen, i aquesta assignatura n'ha estat un perfecte exemple.

Tot depèn de l'ús que nosaltres en fem!
Aprenem a fer un bon ús de la tecnologia, aquest és un llarg camí que ara, tot just hem començat!

Ànims a tots!

Diferents versions de dracula, segona part

Un altre cop, per problemes amb el youtube no he pogut penjar el vídeo a la wiki, així que el torno a penjar aquí per poder-lo visualitzar. Aquest és la segona part del vídeo on apareixen diferents escenes de les diferents pel·lícules de Dràcula.

Podem veure com la dona sempre és la dominada pel vampir, el qual té un efecteespecial sobre les dones, les cautiva, les sedueix per poder-les mossegar.

El primer tram d'aquest llarg camí

Hem arribat al final d’aquest viatge, o més ben dit, hem arribat a la primera estació d’un llarg camí que continua més enllà.
El que acabem sols és una etapa, el principi del que serà un llarg camí que anirem seguint al llarg de la vida.

No obstant, hem de dir que el primer tram ha estat intens i interessant, on hem posat en joc les nostres reflexions, la nostra crítica i la nostra creativitat.

Vam començar parlant de la societat del coneixement, la globalització, l’alfabetització digital, les escletxes digital, etc. Vàrem descobrir també que la tecnologia anava més enllà dels simples aparells electrònics com el telèfon, la televisió l’ordenador, i obrirem les nostres ments mirant-nos així les tecnologies amb uns altres ulls.
Això ens va possibilitar crear unes tecnoautobiografies plenes de sentiments records i emocions on vam reflectir la nostra història a partir de la relació amb les tecnologies.

Vàrem conèixer la història i evolució de l’internet, una web que va passar de ser un lloc web on l’usuari era totalment passiu, un observador que consultava la informació, a una web totalment dinàmica i participativa, on l’usuari és un protagonista actiu, que opina, que pot generar informació i compartir-la.

Descobrirem que hi ha persones, com Oscar Brahim el qual es dedica a modificar el paisatge urbà, reconstruint missatges a partir de les valles publicitàries exposades al carrer, construint així una crítica de la societat en que estem vivint.

És necessari educar per ser capaços d’entendre aquests mitjans de la comunicació que ens estan aclaparant constantment, i això consisteix en alguna cosa més que en saber-los llegir. Hem de crear persones alfabetitzades mediàticament, conscients, actives, crítiques, socials i creatives.
Seguint aquest exemple, construirem així, el nostre creació de contrapublicitat, un exercici que ens va fer ser conscients dels missatges reals que ens transemeten la majoria d’anuncis.

I per finalitzar aquesta etapa d’aquest llarg camí, que és més adequat que construir la pròpia proposta d’intervenció en l’educació social a partir de les TIC?

Un projecte que ens ha obligat a exprimir la nostra creativitat per elaborar uns tallers on es portés a terme una intervenció social i educativa, tot això a partir de la utilització de les TIC.

Personalment m’ho he passat molt bé, ha estat un treball interessant, tant pel que hem treballat en ell com la manera en que l’hem portat a terme. Hem après així una nova manera de fer treballs en grup, fent-nos servir de la Wiki, on el resultat ha estat molt positiu!

A continuació vos deixo una foto dels components del grup. Un exemple amb suport digital que documenta l'exposició que avui s'ha portat a terme. Una exposició que ens ha permés conèixer les propostes dels companys i enrriquir així el nostre coneixement.

Lluitem contra el sexisme als mitjans de comunicació! SIGUEM AGENTS DEL CANVI!

El dràcula contemporani

Penjo aquí aquest vídeo perquè degut a problemes tècnics no l'he pogut pujar el youtbe, i és l'alternativa que he escollit per poder-lo veure des de la wiki.

Nosaltres a la wiki estem treballant el tema del sexisme als mitjans de comunicació, i un dels tallers que realitzem és el taller de cinema en el qual fem una reflexió sobre el que aquest reflexa.

Per realitzar aquesta reflexió, partim de un vídeo on queden recollides diverses escenes de les diferents pel·lícules de Dràcula que s'han realitzat al llarg de la història. però per poder-ho portar, amb més fidelitat al cinema actual, contemporani, hem vist oportú tenir en compte la figura del vampir en les pel·lícules actuals.

Per aquest motiu hem realitzat un video amb diverses escenes de pel·lícules com Underworld, Crepusculo i Jennifer's body. Unes pel·lícules que ens mostren diferents representacions del vampir; des de un vampir sensible que pot controlar els seus impulsos, fins el canvi de papers on la dona és la que sedueix a l'home per poder-lo mossegar.

Aquí vos deixo el vídeo.

Contrapublicitat

Mirem on mirem, estem constantment rebent missatges que ens transmeten uns estereotips i uns models que no concorden amb la realitat.
Ens diuen que hem de ser igual que les noies que apareixen a la publicitat, a la televisió, als anuncis... i ens ofereixen i posen al nostre abast, multitud de productes i recursos per poder modelar el nostre cos, aconseguint així arribar a aquests estereotips.
Però fins a quin punt som capaços d'arribar?

Amb quasi 400.000 intervencions a l'any, Espanya és el país europeu a on més intervencions de cirurgia estètica se practiquen, i a nivell mundial es situa entre els cinc primers llocs amb països com Brasil, Argentina, Veneçuela o Estats Units.

Aquesta obsessió per semblar-nos als estereotips que els mitjans de comunicació ens ofereixen, fa que arribem al punt de modificar la nostra naturalesa i sotmetre’s a operacions quirúrgiques.
Posem-hi consciència, estem dient que hem arribat a un punt on estem disposats a passar pel quiròfan, i arriscar, amb això, la nostra vida, tot per aconseguir un ideal de bellesa imposat per la societat.

La meva pràctica de contrapublicitat està dirigit a aquest sentit.
Com a base he utilitzat un anunci de Corporació dermoestètica el qual presenta la opinió d'una noia que, desprès de operar-se i augmentar-se el pit, afirma que es sent molt més bé amb ella mateixa.
Tant poder tenen aquests estereotips que si no aconseguim ser com ells no podem estar bé amb nosaltres mateixos? ens estem convertint en esclaus de la imatge?

Deixem de modificar la naturalesa, valorem les imperfeccions, no podem posar en joc la nostra vida per una mica més de pit o un nas més petit.

El que he volgut mostrar amb la modificació d'aquest anunci, és que existeix una part que els anuncis no ensenyen. Ens arrisquem a passar per quiròfan, i encara que sigui per "plaer" no deixa de ser una operació on existeix una possibilitat de risc que tempta contra la nostra vida.
Pensem que això ens portarà a la felicitat?

Oscar Brahim, un model per l'educació en la comunicació

“Hablar la palabra no es un acto verdadero si no está al mismo tiempo asociado con el derecho de expresión-de-uno-mismo y de expresión-del-mundo, creando y re-creando, decidiendo, eligiendo y finalmente participando en el proceso histórico de la sociedad.”
- Paulo Freire -

En “La educación para la comunicación y el papel de l@s educador@s sociales”, Julio César Pintos Cubo, ens diu que necessitem informació per entendre la realitat, i bona part d’aquesta informació la obtenem a través de la comunicació.

És necessari llavors, educar per ser capaços d’entendre aquests mitjans de la comunicació, i això consisteix en alguna cosa més que en saber-los llegir.

Recollim també de les paraules de Julia César Pintos, que la comunicació resulta ser un diàleg entre emissors i receptors, i hem d’ensenyar a expressar una idea per tal que els altres la puguin entendre.

Per tant, hem de crear persones que estiguin alfabetitzades mediàticament, que coneguin el llenguatge audiovisual i el seu significat; persones que siguin conscients del funcionament dels mitjans de comunicació els quals estan moguts únicament pels seus interessos comercials; que siguin un subjecte actiu, destruint i reconstruint el significat dels missatges segons els seus propis ideals; és molt important també, que sigui crític, qüestionant en tot moment, les ideologies o intencions que amaguen sota aquests mitjans; Així mateix, s’ha de ser conscient que som éssers socials i que mantenim una relació activa amb el món, que podem millorar o canviar la societat; i per últim, és fonamental que siguem creatius, per poder crear els nostres propis missatges amb la finalitat de “expresar sus propios sentimientos e ideas en la búsqueda de una cultura y de una sociedad mejor”

Oscar Brahim seria l’alumne perfecte dins aquests context d’ensenyament de la comunicació, ja que reuneix aquestes sis dimensions de les qual ens parla Julio César Pintos Cubo.

Oscar Brahim és un taxista que alhora exerceix, com ell mateix ens diu al documental de Sergio Morkin, de “dissenyador gràfic en llibertat”.

Es dedica a modificar el paisatge urbà, reconstruint missatges a partir de les valles publicitàries exposades al carrer.

Mitjançant pintura, imatges, retalls, collages, altera el significat original de les imatges, construint així una crítica de la societat en que estem vivint

En el documental de Sergio Morkin podem veure perfectament quina és la seva intenció, la seva ideologia i la seva activitat com a persona alfabetitzada mediàticament, conscient, activa, crítica, social i creativa.

Oscar Brahim no accepta el sistema en el qual estem sotmesos, i es fa servir de la creativitat i de la dominació dels llenguatges comunicatius per poder expressar-se lliurement i construir aquesta crítica; una crítica creada a partir de la modificació d’aquesta publicitat, dominada pel sistema, que ens esta bombardejant constantment per tal d’atrapar-nos i dirigir-nos cap als seus interessos.

Oscar Brahim té clar els seus ideals, els seus principis, i sap molt bé quina és la seva intenció.

No accepta el sistema en el qual estem vivint i té clar que no vol entrar-hi; és aquest fet el que el porta a viure en la situació en la que viu, plena de problemes econòmics que el porten, fins hi tot, a haver d’abandonar el pis en el qual estan vivint.

Per tant, podem dir que vivim en una societat que no acull favorablement aquestes crítiques. Però hem d’intentar fer el que puguem, i sobretot educar en la comunicació, per tal que, de cada cop, les persones siguin més conscients i actives amb el que veuen i puguem entre tots, construir un món millor.

Una petita experiència de la utilització de les tecnologies

És curiós i interessant trobar en la teva pròpia vida exemples de la utilització real de les tecnologies com a mitjà per a cobrir una mancança o una necessitat, encara que sigui per poder seguir tenint converses interessants sobre temes interessants! Per aquest motiu he trobat adient explicar aquesta petita experiència a aquest espai de reflexió sobre les noves tecnologies, ja que són les pròpies reflexions que han de dirigir el camí d'aquest viatge.

L'altre dia, un amics, d'aquest de tota la vida, va posar un comentari al facebook, aquest tractava de la religió cristiana; aquesta religió, que vulguem o no, ha tingut incidència hi ha deixat una forta tradició en la nostra societat. Un dels aspectes que tractava al llarg de la nota era el fet que la religió ens incita a posar sempre algú abans que nosaltres, fet que t'obliga a posar el teu interior més íntim en un segon pla.

A partir d'aquí vam començar a reflexionar sobre el "jo", sobre la necessitat que tenim de l'altre; el fet de desprendre's de un mateix, abandonar aquesta mirada que sols va cap endins per projectar-la a fora, cap a l'altre i construir així una visió més humil i no tant egoista del món.

El fet és que mentre teníem aquesta conversació, pel facebook, ens vam adonar que abans, havíem tingut moltes conversacions semblants, però cara a cara "No anyores ses xerrades des bus tornant de Maó? Era paregut a lo que ara feim".
Havíem anat junts a classe fins el batxillerat, ens veiem cada dia, i ara, venir a viure a Barcelona, seguint camins diferents, quasi bé no ens veiem. "Si si... ses xerrades de dins es bus... quines coses!! supos que ara hem d'aprofitar ses noves tecnologies per poder travessar ses barreres de sa distància."

La conversació va passar a ser un comentari sobre la religió a ser una reflexió sobre les tecnologies i l’ús que en podem fer d'elles per seguir comunicant-nos amb la freqüència que ho fèiem abans.

Aquest mateix amic, al comentari, hem va recomanar una pel·lícula: Zeiteist II, que crec que potser ens pot interessar a tots. Aquestes són les seves paraules sobre la pel·lícula: "presenta una societat molt bona i molt tecnològica. És una societat on es robots alimentats amb energies renovables fan tota sa feina. No te puc dir gaire cosa més però tothom me xerra bé d'ella". Pot ser interessant. Una nova visió positiva sobre la tecnologia!

Quan parlem de les tecnologies molt cops les critiquem o en treiem tots els aspectes negatius que tenen d'elles, però quan analitzes la relació que tu hi tens, és realment quan pots jutjar-les i tenir una opinió acord amb la realitat.

Web 2.0 - Educació 2.0

Com ens va explicar molt bé Xavi Giró, a la conferència del passat dijous 5 de novembre, la web 1.0 ha evolucionat a la web 2.0, o com podem veure al minidocumental “Web 2.0 y Educación”, a la que s’anomena web social.

Hem passat des d’una web on l’usuari era totalment passiu, un observador que consultava la informació, a una web totalment dinàmica i participativa, on l’usuari és un protagonista actiu, que opina, que pot generar informació i compartir-la.

Com molt bé és diu al documental, hem pasta de la web de les dades a la web de les persones.

Axí, la web 2.0 es converteix en un espai de comunicació i de interacció, on cadascú pot tenir el seu espai personal o bé compartit; on es possible personalitzr-lo i donar-li diferents aspectes, d’una manera fàcil i senzilla.

Una altra avantatge de la web 2.0 és que possibilita classificar els continguts d’una forma fàcil, mitjançant l’assignació de “tags” tu pots classificar la teva informació en categories temàtiques per tal de facilitar la recerca i la divulgació de la mateixa informació.

En el documental “web 2.0 i educació” ens diu que el blog i la wiki són uns dels recursos més utilitzats. El primer possibilita l’aglutinació de la major part dels serveis online, i permet un espai tant personal com col•lectiu, creant així una red de relacions socials.
El segon recurs, la wiki és potser més dedicat als treballs col·lectius i permet una relació totalment horitzontal entre tots els components.

Podem veure també al documental, que la filosofia de la web 2.0 es basa en potenciar la comunicació i el factor social, la col·laboració i l’intercanvi. És aquí és on entra el paper de l’educació.

Si la web 2.0 i l’educació comparteixen els mateixos objectius, perquè no utilitzar la red en l’educació? Hem parlat de relació horitzontal, de creació de coneixement, de personatges actius, de participació i divulgació, etc. No són aquests els elements bàsics que intentem incloure actualment a l’educació?, fer d’aquesta un espai un lloc on es construeixi un coneixement compartit?

A més, actualment ens trobem davant una generació de natius digitals, els quals hem nascuts en la era de l’internet i de la societat de la informació. Així doncs, l’educació, s’ha d’adaptar a aquest nou perfil d’alumne, hi ha de proporcionar-li les eines necessàries per poder buscar i seleccionar aquesta informació d’una manera adequada, perquè actualment la informació, i el que pot arribar a ser coneixement, han traspassat les parets de les aules per expandir-se per tot arreu.

Hem d’aprofitar doncs aquestes noves eines que estan al nostre abast, per poder oferir als alumnes una educació adaptada a les seves característiques, i possibilitar així una construcció cooperativa del coneixement.

Tecnoautobiografia

La socialització tecnocientifica ha de possibilitar un canvi en el pensament de les persones en relació a la tecnologia.

Hem de deixar de banda l’imperatiu tecnològic, és a dir deixar de pensar que la font del progrés de la humanitat recau únicament en les tecnologies artefectuals; per poder acollir la diversitat tecnològica i apreciar així la diferent evolució de la tecnologia en les altres cultures; i per no caure en el determinisme tecnològic (la ciència i la tecnologia configura la societat), tenint en compte la tecnologia en acció o heterogènia, ja que allò social, científic i tecnològic és indistingible i inseparable en el procés de configuració de les tecnologies. Tot això ens possibilitarà una visió àmplia de la tecnologia.

Reflexió: la meva vida contada des de la Tecnologia

La veritat és que realitzar la tecnoautobiografia ha estat un procés interessant; pel simple fet d’anar mirant fotos i anar recordant moments que potser tenies oblidats, i al mateix temps pel fet de donar-te’n compte que la tecnologia t’ha acompanyat al llarg de la teva vida.

Però el més important és tractar la tecnologia des d’una mirada amplia, més enllà de la tecnologia artefactual, ja que crec personalment, o almenys al meu cas, que aquella tecnologia que més ha influït a la meva vida és la organitzativa, on precisament, les persones en som indispensable pel seu funcionament.

A la meva tecnoautobiografia no predominen els artefactes, és més, no he volgut destacar-los.
Es evident que han tingut una presència en la meva vida, igual que a la majoria de persones de la nostra edat; tothom té un mòbil, un ordenador i potser un reproductor com a mínim mp3.
Però no són aquestes tecnologies les que han marcat una direcció o un sentit en la meva existència, per això les he deixat una mica de banda i m’he centrat en aquelles tecnologies que realment m’han influït, que m’han socialitzat al llarg de les diferents etapes de la meva vida.
Començant per la família, que m’ha acompanyat des dels primers moments de vida, passant per l’escola, els amics, l’escola de dansa, l’Agrupament Escolta, etc.. Tot són tecnologies organitzatives que han estat molt importants per a mi, aportant-me valors, aptituds, maneres de fer i de pensar, etc. i que realment han influït en el que som i en el que seré demà.

Per altre banda, tecnologies com els transports, les quals són artefactuals, m’han permès viatjar, i d’aquesta manera ampliar i intercanviar la meva cultura, el meu saber, m’han permès conèixer noves persones, fer noves amistats.

Podríem està parlant també de moltes altres tecnologies, com les simbòliques, que també tenen un pes important dins les tecnologies organitzatives, donant-li’s símbols de caràcter i d’identitat, etc.

També ha tingut un pes important per mi la tecnologia biotècnica, que va permetre detectar l’origen del meu “mal” i hem va donar l’oportunitat d’operar-me per seguir endavant en la meva vida.

Personalment crec que la tecnologia té realment un paper important, però hem de tenir en compte que som persones, i que necessitem la relació, l’intercanvi, l’afectivitat humana; tota tecnologia que estigui a favor i al servei d’aquesta premissa és realment per mi la que té valor.
L’ús que nosaltres en fem d’ella és la nostra responsabilitat. Utilitzem la tecnologia sempre al servei de les persones, sempre per arribar a un fi socialitzador perquè mai ens negui les relacions humanes.

Cultura tecnològica i educació “Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación: un diálogo necesario”

Que ens ve al cap quan sentim la paraula tecnologia?
Pregunta-ho i veuràs que la majoria de persones coincideixen dient que la tecnologia són aquells artefactes com el mòbil, l’ordenador, la televisió, aparells reproductors, vídeo jocs, etc.

Des dels anys 60-70 es va començar a tenir una nova visió de la tecnologia o del procés tecnologic, però a pesar d'aquestes noves explicacions, noslatres eguim pensant igual.

Pensem que la tecnologia es limita a aquests aparells, màquines i artefactes, i aquest mite tan present dins les nostres vides ens porta a menysprear la diversitat sociotècnica.
Considerem que una cultures és inferior en el desenvolupament tecnològic, si no té uns aparells tant potents i actualitzats com els nostres, sense tenir en compte que potser està molt més avançada en altres tipus de tecnologies moltes d’elles intangibles com la simbòlica, l’organitzativa, o la biotecnològica.

Vivim pensant que la font del progrés i del desenvolupament per millorar la vida humana recau únicament en el desenvolupament de la tecnologia artefactaul, aquest imperatiu tecnològic és el que ens fa caure dins aquests errors menyspreant així la diversitat sociotècnica.

Estem dominats pel determinisme tecnològic que ens diu que la societat no intervé en el procés de innovació i que els canvis socials són conseqüència directe del progrés científic i tecnològic. Però hem de considerar que la tecnologia es configura en un escenari dinàmic on tot està relacionat (tecnologia en acció); en el procés de configuració de les tecnologies allò social, científic i tecnològic és indistingible i inseparable, és un procés multidireccional, on la tecnologia també és construïda pels valors i interessos de la societat, aquesta nova visió es la que anomena com tecnologia heterogènia.

Un altre punt important és entendre i tenir una visió àmplia de la tecnologia, que ens permetrà entendre molt millor aquesta tecnologia heterogènia. Com hem dit anteriorment la tecnologia no es limita als aparells i màquines, i per entendre-ho millor es divideix la tecnologia en 4 grups diferents:

• Les tecnologies organitzatives, no s’identifiquen amb cap objecte, són intangibles i requereixen necessàriament de l’acció humana.
• Les artefactuals, ocupen un espai i tenen una certa independència dels agents humans per desenvolupar la seva activitat.
• Les simbòliques, tècniques de representació y de construcció, substitueixen els elements reals per signes.
• Les biotècniques, incideixen sobre la vida biològica.
  

A pesar que aquest grups fa temps que existeixen són pràcticament desconeguts per la majoria de les persones, i encara que en tinguem consciència ens costa d’entendre. Aquest fet fa que ens qüestionem la socialització tecnocientífica.

Així doncs, és necessari que l’educació es replantegi la seva feina perquè pugui educar al subjecte en la comprensió del procés tecnologic i de la diversitat sociotècnica.

“La tecnología entendida sólo como martillos, enchufes, vídeos y ordenadores crea un déficit de cultura tecnológica, pues no permite comprender cómo la sociedad configura la tecnología y, al mismo tiempo, cómo ésta construye la sociedad.” Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación: un diálogo necesario.

La societat de la informació

Quin model de societat de la informació volem construir y quin paper poden jugar les TIC en aquest procés?

Crec que hauríem d'intentar construir una societat de la informació sensata i responsable, on la difusió de la informació tingui, en tot moment, conseqüències positives, evitant la publicitat envejosa, i la hipocresia.

On la finalitat de la qual sigui compartir i difondre el coneixement, on es cultivi la seva creació, difusió, consulta i utilització.
Intentat educar a les persones, no només perquè puguin accedir a tota aquesta i diversa informació, sinó perquè en puguin fer un bon us, sabent-la seleccionar distingint-ne aquella que n’és de qualitat.
Hem de crear una societat integradora, on tothom pugui tenir les mateixes oportunitats per poder millorar la seva qualitat de vida, intentant posar solucions als problemes d'exclusió digital que puguin sorgir.

Aquesta societat de la informació ha de tenir present, en tot moment, a la persona, sense oblidar el seu caràcter més humà, intentat eliminar, o posar solucions a tots aquells aspectes foscos existents dins el món de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Les TIC ens poden ajudar enormement en la difusió d'aquest coneixement, rompent les barreres del temps i de l'espai, ens permeten difondre la informació, d'una manera simultània a molts lloc diferents del món, ens poden ajudar a posar solució a problemes existents relacionats amb persones amb algunes dificultats físiques o psíquiques, donant-lis una gran diversitat de noves oportunitats.
Les noves tecnologies ens poden oferir moltes comoditats i oportunitats que poden afavorir en el nostre desenvolupament quotidià.

Hem d’intentar llavors educar a les generacions vinents per tal d’aconseguir un bon us d’aquesta nova Societat de la Informació.

Natius o immigrants del món digital?

La expressió digital natives va ser introduïda per Marc Prensky, en un assaig publicat al 2004 sota el títol The death of command and control.
Segons ell els natius digitals són aquells que són capaços d’escriure ràpidament un missatge amb una sola mà utilitzant un codi impenetrable pels adults; són aquells que poden mantenir 10 conversacions instantànies al mateix temps; aquells que venen i compren en línia, troben treball, amics i fins hi tot parella, etc.

Per període històric soc innegablement una nativa digital, i tenint en compte la definició de Marc Prensky puc dir que definitivament sóc una nativa digital.

Hem nascut en una època en la qual estem envoltats de tecnologies, i és gairebé impossible fugir-ne d’elles. La comoditat i la immediates que ens ofereixen són difícils de refusar. No importa anar a una agència de viatges per comprar-te els bitllets d’avió, pots consultar la teva compta bancària i fins i tot fer transferències asseguda al sofà, pots comunicar-te gratuïtament amb persones de l’altre punta del món, etc. Totes aquestes coses existeixen, i ho utilitzo, per aquest mateix motiu hem considero una nativa digital.

Personalment crec que hi ha un altre factor determinant que influeix en ser o no natiu digital. Crec que si ets un natiu digital no tindràs cap mena de problema a l’hora d’utilitzar un nou aparell, o iniciar-te a la utilització d’un programa que mai havies emprat. Tenen una gran facilitat per l’autoaprenentatge digital.
Els natius digitals, crec jo, són aquells que, independentment si utilitzin o no constantment programes o aparells tecnològics, són capaços de desfer-se, sense massa problemes dins el món de les tecnologies.
Som natius i per tant portem a dins un coneixement gairebé “innat” d’aquest nou món tecnològic i digital.