Com ens va explicar molt bé Xavi Giró, a la conferència del passat dijous 5 de novembre, la web 1.0 ha evolucionat a la web 2.0, o com podem veure al minidocumental “Web 2.0 y Educación”, a la que s’anomena web social.
Hem passat des d’una web on l’usuari era totalment passiu, un observador que consultava la informació, a una web totalment dinàmica i participativa, on l’usuari és un protagonista actiu, que opina, que pot generar informació i compartir-la.
Com molt bé és diu al documental, hem pasta de la web de les dades a la web de les persones.
Axí, la web 2.0 es converteix en un espai de comunicació i de interacció, on cadascú pot tenir el seu espai personal o bé compartit; on es possible personalitzr-lo i donar-li diferents aspectes, d’una manera fàcil i senzilla.
Una altra avantatge de la web 2.0 és que possibilita classificar els continguts d’una forma fàcil, mitjançant l’assignació de “tags” tu pots classificar la teva informació en categories temàtiques per tal de facilitar la recerca i la divulgació de la mateixa informació.
En el documental “web 2.0 i educació” ens diu que el blog i la wiki són uns dels recursos més utilitzats. El primer possibilita l’aglutinació de la major part dels serveis online, i permet un espai tant personal com col•lectiu, creant així una red de relacions socials.
El segon recurs, la wiki és potser més dedicat als treballs col·lectius i permet una relació totalment horitzontal entre tots els components.
Podem veure també al documental, que la filosofia de la web 2.0 es basa en potenciar la comunicació i el factor social, la col·laboració i l’intercanvi. És aquí és on entra el paper de l’educació.
Si la web 2.0 i l’educació comparteixen els mateixos objectius, perquè no utilitzar la red en l’educació? Hem parlat de relació horitzontal, de creació de coneixement, de personatges actius, de participació i divulgació, etc. No són aquests els elements bàsics que intentem incloure actualment a l’educació?, fer d’aquesta un espai un lloc on es construeixi un coneixement compartit?
A més, actualment ens trobem davant una generació de natius digitals, els quals hem nascuts en la era de l’internet i de la societat de la informació. Així doncs, l’educació, s’ha d’adaptar a aquest nou perfil d’alumne, hi ha de proporcionar-li les eines necessàries per poder buscar i seleccionar aquesta informació d’una manera adequada, perquè actualment la informació, i el que pot arribar a ser coneixement, han traspassat les parets de les aules per expandir-se per tot arreu.
Hem d’aprofitar doncs aquestes noves eines que estan al nostre abast, per poder oferir als alumnes una educació adaptada a les seves característiques, i possibilitar així una construcció cooperativa del coneixement.
Hem passat des d’una web on l’usuari era totalment passiu, un observador que consultava la informació, a una web totalment dinàmica i participativa, on l’usuari és un protagonista actiu, que opina, que pot generar informació i compartir-la.
Com molt bé és diu al documental, hem pasta de la web de les dades a la web de les persones.
Axí, la web 2.0 es converteix en un espai de comunicació i de interacció, on cadascú pot tenir el seu espai personal o bé compartit; on es possible personalitzr-lo i donar-li diferents aspectes, d’una manera fàcil i senzilla.
Una altra avantatge de la web 2.0 és que possibilita classificar els continguts d’una forma fàcil, mitjançant l’assignació de “tags” tu pots classificar la teva informació en categories temàtiques per tal de facilitar la recerca i la divulgació de la mateixa informació.
En el documental “web 2.0 i educació” ens diu que el blog i la wiki són uns dels recursos més utilitzats. El primer possibilita l’aglutinació de la major part dels serveis online, i permet un espai tant personal com col•lectiu, creant així una red de relacions socials.
El segon recurs, la wiki és potser més dedicat als treballs col·lectius i permet una relació totalment horitzontal entre tots els components.
Podem veure també al documental, que la filosofia de la web 2.0 es basa en potenciar la comunicació i el factor social, la col·laboració i l’intercanvi. És aquí és on entra el paper de l’educació.
Si la web 2.0 i l’educació comparteixen els mateixos objectius, perquè no utilitzar la red en l’educació? Hem parlat de relació horitzontal, de creació de coneixement, de personatges actius, de participació i divulgació, etc. No són aquests els elements bàsics que intentem incloure actualment a l’educació?, fer d’aquesta un espai un lloc on es construeixi un coneixement compartit?
A més, actualment ens trobem davant una generació de natius digitals, els quals hem nascuts en la era de l’internet i de la societat de la informació. Així doncs, l’educació, s’ha d’adaptar a aquest nou perfil d’alumne, hi ha de proporcionar-li les eines necessàries per poder buscar i seleccionar aquesta informació d’una manera adequada, perquè actualment la informació, i el que pot arribar a ser coneixement, han traspassat les parets de les aules per expandir-se per tot arreu.
Hem d’aprofitar doncs aquestes noves eines que estan al nostre abast, per poder oferir als alumnes una educació adaptada a les seves característiques, i possibilitar així una construcció cooperativa del coneixement.
No hay comentarios:
Publicar un comentario