Oscar Brahim, un model per l'educació en la comunicació

“Hablar la palabra no es un acto verdadero si no está al mismo tiempo asociado con el derecho de expresión-de-uno-mismo y de expresión-del-mundo, creando y re-creando, decidiendo, eligiendo y finalmente participando en el proceso histórico de la sociedad.”
- Paulo Freire -

En “La educación para la comunicación y el papel de l@s educador@s sociales”, Julio César Pintos Cubo, ens diu que necessitem informació per entendre la realitat, i bona part d’aquesta informació la obtenem a través de la comunicació.

És necessari llavors, educar per ser capaços d’entendre aquests mitjans de la comunicació, i això consisteix en alguna cosa més que en saber-los llegir.

Recollim també de les paraules de Julia César Pintos, que la comunicació resulta ser un diàleg entre emissors i receptors, i hem d’ensenyar a expressar una idea per tal que els altres la puguin entendre.

Per tant, hem de crear persones que estiguin alfabetitzades mediàticament, que coneguin el llenguatge audiovisual i el seu significat; persones que siguin conscients del funcionament dels mitjans de comunicació els quals estan moguts únicament pels seus interessos comercials; que siguin un subjecte actiu, destruint i reconstruint el significat dels missatges segons els seus propis ideals; és molt important també, que sigui crític, qüestionant en tot moment, les ideologies o intencions que amaguen sota aquests mitjans; Així mateix, s’ha de ser conscient que som éssers socials i que mantenim una relació activa amb el món, que podem millorar o canviar la societat; i per últim, és fonamental que siguem creatius, per poder crear els nostres propis missatges amb la finalitat de “expresar sus propios sentimientos e ideas en la búsqueda de una cultura y de una sociedad mejor”

Oscar Brahim seria l’alumne perfecte dins aquests context d’ensenyament de la comunicació, ja que reuneix aquestes sis dimensions de les qual ens parla Julio César Pintos Cubo.

Oscar Brahim és un taxista que alhora exerceix, com ell mateix ens diu al documental de Sergio Morkin, de “dissenyador gràfic en llibertat”.

Es dedica a modificar el paisatge urbà, reconstruint missatges a partir de les valles publicitàries exposades al carrer.

Mitjançant pintura, imatges, retalls, collages, altera el significat original de les imatges, construint així una crítica de la societat en que estem vivint

En el documental de Sergio Morkin podem veure perfectament quina és la seva intenció, la seva ideologia i la seva activitat com a persona alfabetitzada mediàticament, conscient, activa, crítica, social i creativa.

Oscar Brahim no accepta el sistema en el qual estem sotmesos, i es fa servir de la creativitat i de la dominació dels llenguatges comunicatius per poder expressar-se lliurement i construir aquesta crítica; una crítica creada a partir de la modificació d’aquesta publicitat, dominada pel sistema, que ens esta bombardejant constantment per tal d’atrapar-nos i dirigir-nos cap als seus interessos.

Oscar Brahim té clar els seus ideals, els seus principis, i sap molt bé quina és la seva intenció.

No accepta el sistema en el qual estem vivint i té clar que no vol entrar-hi; és aquest fet el que el porta a viure en la situació en la que viu, plena de problemes econòmics que el porten, fins hi tot, a haver d’abandonar el pis en el qual estan vivint.

Per tant, podem dir que vivim en una societat que no acull favorablement aquestes crítiques. Però hem d’intentar fer el que puguem, i sobretot educar en la comunicació, per tal que, de cada cop, les persones siguin més conscients i actives amb el que veuen i puguem entre tots, construir un món millor.