martes, 29 de septiembre de 2009

Natius o immigrants del món digital?


La expressió digital natives va ser introduïda per Marc Prensky, en un assaig publicat al 2004 sota el títol The death of command and control.
Segons ell els natius digitals són aquells que són capaços d’escriure ràpidament un missatge amb una sola mà utilitzant un codi impenetrable pels adults; són aquells que poden mantenir 10 conversacions instantànies al mateix temps; aquells que venen i compren en línia, troben treball, amics i fins hi tot parella, etc.

Per període històric soc innegablement una nativa digital, i tenint en compte la definició de Marc Prensky puc dir que definitivament sóc una nativa digital.

Hem nascut en una època en la qual estem envoltats de tecnologies, i és gairebé impossible fugir-ne d’elles. La comoditat i la immediates que ens ofereixen són difícils de refusar. No importa anar a una agència de viatges per comprar-te els bitllets d’avió, pots consultar la teva compta bancària i fins i tot fer transferències asseguda al sofà, pots comunicar-te gratuïtament amb persones de l’altre punta del món, etc. Totes aquestes coses existeixen, i ho utilitzo, per aquest mateix motiu hem considero una nativa digital.

Personalment crec que hi ha un altre factor determinant que influeix en ser o no natiu digital. Crec que si ets un natiu digital no tindràs cap mena de problema a l’hora d’utilitzar un nou aparell, o iniciar-te a la utilització d’un programa que mai havies emprat. Tenen una gran facilitat per l’autoaprenentatge digital.
Els natius digitals, crec jo, són aquells que, independentment si utilitzin o no constantment programes o aparells tecnològics, són capaços de desfer-se, sense massa problemes dins el món de les tecnologies.
Som natius i per tant portem a dins un coneixement gairebé “innat” d’aquest nou món tecnològic i digital.