Tecnoautobiografia

La socialització tecnocientifica ha de possibilitar un canvi en el pensament de les persones en relació a la tecnologia.

Hem de deixar de banda l’imperatiu tecnològic, és a dir deixar de pensar que la font del progrés de la humanitat recau únicament en les tecnologies artefectuals; per poder acollir la diversitat tecnològica i apreciar així la diferent evolució de la tecnologia en les altres cultures; i per no caure en el determinisme tecnològic (la ciència i la tecnologia configura la societat), tenint en compte la tecnologia en acció o heterogènia, ja que allò social, científic i tecnològic és indistingible i inseparable en el procés de configuració de les tecnologies. Tot això ens possibilitarà una visió àmplia de la tecnologia.

Reflexió: la meva vida contada des de la Tecnologia

La veritat és que realitzar la tecnoautobiografia ha estat un procés interessant; pel simple fet d’anar mirant fotos i anar recordant moments que potser tenies oblidats, i al mateix temps pel fet de donar-te’n compte que la tecnologia t’ha acompanyat al llarg de la teva vida.

Però el més important és tractar la tecnologia des d’una mirada amplia, més enllà de la tecnologia artefactual, ja que crec personalment, o almenys al meu cas, que aquella tecnologia que més ha influït a la meva vida és la organitzativa, on precisament, les persones en som indispensable pel seu funcionament.

A la meva tecnoautobiografia no predominen els artefactes, és més, no he volgut destacar-los.
Es evident que han tingut una presència en la meva vida, igual que a la majoria de persones de la nostra edat; tothom té un mòbil, un ordenador i potser un reproductor com a mínim mp3.
Però no són aquestes tecnologies les que han marcat una direcció o un sentit en la meva existència, per això les he deixat una mica de banda i m’he centrat en aquelles tecnologies que realment m’han influït, que m’han socialitzat al llarg de les diferents etapes de la meva vida.
Començant per la família, que m’ha acompanyat des dels primers moments de vida, passant per l’escola, els amics, l’escola de dansa, l’Agrupament Escolta, etc.. Tot són tecnologies organitzatives que han estat molt importants per a mi, aportant-me valors, aptituds, maneres de fer i de pensar, etc. i que realment han influït en el que som i en el que seré demà.

Per altre banda, tecnologies com els transports, les quals són artefactuals, m’han permès viatjar, i d’aquesta manera ampliar i intercanviar la meva cultura, el meu saber, m’han permès conèixer noves persones, fer noves amistats.

Podríem està parlant també de moltes altres tecnologies, com les simbòliques, que també tenen un pes important dins les tecnologies organitzatives, donant-li’s símbols de caràcter i d’identitat, etc.

També ha tingut un pes important per mi la tecnologia biotècnica, que va permetre detectar l’origen del meu “mal” i hem va donar l’oportunitat d’operar-me per seguir endavant en la meva vida.

Personalment crec que la tecnologia té realment un paper important, però hem de tenir en compte que som persones, i que necessitem la relació, l’intercanvi, l’afectivitat humana; tota tecnologia que estigui a favor i al servei d’aquesta premissa és realment per mi la que té valor.
L’ús que nosaltres en fem d’ella és la nostra responsabilitat. Utilitzem la tecnologia sempre al servei de les persones, sempre per arribar a un fi socialitzador perquè mai ens negui les relacions humanes.