Mirem on mirem, estem constantment rebent missatges que ens transmeten uns estereotips i uns models que no concorden amb la realitat.
Ens diuen que hem de ser igual que les noies que apareixen a la publicitat, a la televisió, als anuncis... i ens ofereixen i posen al nostre abast, multitud de productes i recursos per poder modelar el nostre cos, aconseguint així arribar a aquests estereotips.
Però fins a quin punt som capaços d'arribar?
Amb quasi 400.000 intervencions a l'any, Espanya és el país europeu a on més intervencions de cirurgia estètica se practiquen, i a nivell mundial es situa entre els cinc primers llocs amb països com Brasil, Argentina, Veneçuela o Estats Units.
Aquesta obsessió per semblar-nos als estereotips que els mitjans de comunicació ens ofereixen, fa que arribem al punt de modificar la nostra naturalesa i sotmetre’s a operacions quirúrgiques.
Posem-hi consciència, estem dient que hem arribat a un punt on estem disposats a passar pel quiròfan, i arriscar, amb això, la nostra vida, tot per aconseguir un ideal de bellesa imposat per la societat.
La meva pràctica de contrapublicitat està dirigit a aquest sentit.
Com a base he utilitzat un anunci de Corporació dermoestètica el qual presenta la opinió d'una noia que, desprès de operar-se i augmentar-se el pit, afirma que es sent molt més bé amb ella mateixa.
Tant poder tenen aquests estereotips que si no aconseguim ser com ells no podem estar bé amb nosaltres mateixos? ens estem convertint en esclaus de la imatge?
Deixem de modificar la naturalesa, valorem les imperfeccions, no podem posar en joc la nostra vida per una mica més de pit o un nas més petit.
El que he volgut mostrar amb la modificació d'aquest anunci, és que existeix una part que els anuncis no ensenyen. Ens arrisquem a passar per quiròfan, i encara que sigui per "plaer" no deixa de ser una operació on existeix una possibilitat de risc que tempta contra la nostra vida.
Pensem que això ens portarà a la felicitat?
Ens diuen que hem de ser igual que les noies que apareixen a la publicitat, a la televisió, als anuncis... i ens ofereixen i posen al nostre abast, multitud de productes i recursos per poder modelar el nostre cos, aconseguint així arribar a aquests estereotips.
Però fins a quin punt som capaços d'arribar?
Amb quasi 400.000 intervencions a l'any, Espanya és el país europeu a on més intervencions de cirurgia estètica se practiquen, i a nivell mundial es situa entre els cinc primers llocs amb països com Brasil, Argentina, Veneçuela o Estats Units.
Aquesta obsessió per semblar-nos als estereotips que els mitjans de comunicació ens ofereixen, fa que arribem al punt de modificar la nostra naturalesa i sotmetre’s a operacions quirúrgiques.
Posem-hi consciència, estem dient que hem arribat a un punt on estem disposats a passar pel quiròfan, i arriscar, amb això, la nostra vida, tot per aconseguir un ideal de bellesa imposat per la societat.
La meva pràctica de contrapublicitat està dirigit a aquest sentit.
Com a base he utilitzat un anunci de Corporació dermoestètica el qual presenta la opinió d'una noia que, desprès de operar-se i augmentar-se el pit, afirma que es sent molt més bé amb ella mateixa.
Tant poder tenen aquests estereotips que si no aconseguim ser com ells no podem estar bé amb nosaltres mateixos? ens estem convertint en esclaus de la imatge?
Deixem de modificar la naturalesa, valorem les imperfeccions, no podem posar en joc la nostra vida per una mica més de pit o un nas més petit.
El que he volgut mostrar amb la modificació d'aquest anunci, és que existeix una part que els anuncis no ensenyen. Ens arrisquem a passar per quiròfan, i encara que sigui per "plaer" no deixa de ser una operació on existeix una possibilitat de risc que tempta contra la nostra vida.
Pensem que això ens portarà a la felicitat?
Júlia, t'he de dir que has fet una gran contrapublicitat!!! de fet, sent-te sincera, l'últim tros no me l'he pogut mirar sencer. Trobo molt encertada la mescla d'imatges que has fet. I de veritat...crec que faria tirar enrere qualsevol!! M'encanta una frase que has posat en l'explicació en la que hi confio plenament: VALOREM LES IMPERFECCIONS. Només quan la societat arribi a aquest nivell, la vida de tothom serà més senzilla.
ResponderEliminarGràcies Carla! jeje
ResponderEliminarLa veritat és que el que buscava era aquesta reacció de fàstig, tampoc tant per no poder-ho mirar, però estic contenta que hagi tingut aquest afecte, perquè ho ensenyen molt maco... i la realitat no ho és gens, la realitat és la que veuen als fragments de les operacions, la que nosaltres no podem mirar quan veiem el vídeo.
Són operacions i les operacions no són boniques!
Valorem les imperfeccions!! ^^