martes, 29 de diciembre de 2009
Tot depèn de l'ús que nosaltres en fem!
Personalment, he disfrutat amb aquesta assignatura; tenien en compte que vinc de belles arts i que en el seu moment, vaig voler fer comunicació audiovisuals; és evident que amb tots els exercicis relacionats amb la comunicació, sobretot audiovisual, com poden ser les tecnoautobiografies, o la contrapublicitat, m'hi he sentit molt còmode, i no m'ha estat cap problema posar-hi una part més artística als treballs.
Al mateix temps he après un seguit de continguts i recursos que crec que poden ser molt útils alhora de crear o idear propostes d'intervenció social.
No obstant penso que aquesta assignatura podria donar-se més endavant, ja que en el moment de idear una proposta d'intervenció, com ha estat el treball final, potser ens faltaven recursos per poder-la realitzar. Així hi tot, penso que, com vàrem poder veure el dia de l'exposició, han sorgit propostes molt interessants.
Potser a vegades creiem que la tecnologia ens porta cap a un camí de distanciament físic amb una gran manca de sensibilitat, on tot es fred, on tot està mediatitzat.
Però no podem veure les coses d'aquesta manera; vivim en un món que de cada cop va evolucionant en el món de les tecnologies i això no ho podem evitar. Si no pots vèncer el teu enemic, fes-t'hi amic no?
Doncs que esperem, intentem buscar les llums de la tecnologia perquè està clar que existeixen, i aquesta assignatura n'ha estat un perfecte exemple.
Tot depèn de l'ús que nosaltres en fem!
Aprenem a fer un bon ús de la tecnologia, aquest és un llarg camí que ara, tot just hem començat!
Ànims a tots!
jueves, 17 de diciembre de 2009
Diferents versions de dracula, segona part
Podem veure com la dona sempre és la dominada pel vampir, el qual té un efecteespecial sobre les dones, les cautiva, les sedueix per poder-les mossegar.
El primer tram d'aquest llarg camí
El que acabem sols és una etapa, el principi del que serà un llarg camí que anirem seguint al llarg de la vida.
No obstant, hem de dir que el primer tram ha estat intens i interessant, on hem posat en joc les nostres reflexions, la nostra crítica i la nostra creativitat.
Vam començar parlant de la societat del coneixement, la globalització, l’alfabetització digital, les escletxes digital, etc. Vàrem descobrir també que la tecnologia anava més enllà dels simples aparells electrònics com el telèfon, la televisió l’ordenador, i obrirem les nostres ments mirant-nos així les tecnologies amb uns altres ulls.
Això ens va possibilitar crear unes tecnoautobiografies plenes de sentiments records i emocions on vam reflectir la nostra història a partir de la relació amb les tecnologies.
Vàrem conèixer la història i evolució de l’internet, una web que va passar de ser un lloc web on l’usuari era totalment passiu, un observador que consultava la informació, a una web totalment dinàmica i participativa, on l’usuari és un protagonista actiu, que opina, que pot generar informació i compartir-la.
Descobrirem que hi ha persones, com Oscar Brahim el qual es dedica a modificar el paisatge urbà, reconstruint missatges a partir de les valles publicitàries exposades al carrer, construint així una crítica de la societat en que estem vivint.
És necessari educar per ser capaços d’entendre aquests mitjans de la comunicació que ens estan aclaparant constantment, i això consisteix en alguna cosa més que en saber-los llegir. Hem de crear persones alfabetitzades mediàticament, conscients, actives, crítiques, socials i creatives.
Seguint aquest exemple, construirem així, el nostre creació de contrapublicitat, un exercici que ens va fer ser conscients dels missatges reals que ens transemeten la majoria d’anuncis.
I per finalitzar aquesta etapa d’aquest llarg camí, que és més adequat que construir la pròpia proposta d’intervenció en l’educació social a partir de les TIC?
Un projecte que ens ha obligat a exprimir la nostra creativitat per elaborar uns tallers on es portés a terme una intervenció social i educativa, tot això a partir de la utilització de les TIC.
Personalment m’ho he passat molt bé, ha estat un treball interessant, tant pel que hem treballat en ell com la manera en que l’hem portat a terme. Hem après així una nova manera de fer treballs en grup, fent-nos servir de la Wiki, on el resultat ha estat molt positiu!
A continuació vos deixo una foto dels components del grup. Un exemple amb suport digital que documenta l'exposició que avui s'ha portat a terme. Una exposició que ens ha permés conèixer les propostes dels companys i enrriquir així el nostre coneixement.
Lluitem contra el sexisme als mitjans de comunicació! SIGUEM AGENTS DEL CANVI!
miércoles, 16 de diciembre de 2009
El dràcula contemporani
Nosaltres a la wiki estem treballant el tema del sexisme als mitjans de comunicació, i un dels tallers que realitzem és el taller de cinema en el qual fem una reflexió sobre el que aquest reflexa.
Per realitzar aquesta reflexió, partim de un vídeo on queden recollides diverses escenes de les diferents pel·lícules de Dràcula que s'han realitzat al llarg de la història. però per poder-ho portar, amb més fidelitat al cinema actual, contemporani, hem vist oportú tenir en compte la figura del vampir en les pel·lícules actuals.
Per aquest motiu hem realitzat un video amb diverses escenes de pel·lícules com Underworld, Crepusculo i Jennifer's body. Unes pel·lícules que ens mostren diferents representacions del vampir; des de un vampir sensible que pot controlar els seus impulsos, fins el canvi de papers on la dona és la que sedueix a l'home per poder-lo mossegar.
Aquí vos deixo el vídeo.
martes, 8 de diciembre de 2009
Contrapublicitat
Ens diuen que hem de ser igual que les noies que apareixen a la publicitat, a la televisió, als anuncis... i ens ofereixen i posen al nostre abast, multitud de productes i recursos per poder modelar el nostre cos, aconseguint així arribar a aquests estereotips.
Però fins a quin punt som capaços d'arribar?
Amb quasi 400.000 intervencions a l'any, Espanya és el país europeu a on més intervencions de cirurgia estètica se practiquen, i a nivell mundial es situa entre els cinc primers llocs amb països com Brasil, Argentina, Veneçuela o Estats Units.
Aquesta obsessió per semblar-nos als estereotips que els mitjans de comunicació ens ofereixen, fa que arribem al punt de modificar la nostra naturalesa i sotmetre’s a operacions quirúrgiques.
Posem-hi consciència, estem dient que hem arribat a un punt on estem disposats a passar pel quiròfan, i arriscar, amb això, la nostra vida, tot per aconseguir un ideal de bellesa imposat per la societat.
La meva pràctica de contrapublicitat està dirigit a aquest sentit.
Com a base he utilitzat un anunci de Corporació dermoestètica el qual presenta la opinió d'una noia que, desprès de operar-se i augmentar-se el pit, afirma que es sent molt més bé amb ella mateixa.
Tant poder tenen aquests estereotips que si no aconseguim ser com ells no podem estar bé amb nosaltres mateixos? ens estem convertint en esclaus de la imatge?
Deixem de modificar la naturalesa, valorem les imperfeccions, no podem posar en joc la nostra vida per una mica més de pit o un nas més petit.
El que he volgut mostrar amb la modificació d'aquest anunci, és que existeix una part que els anuncis no ensenyen. Ens arrisquem a passar per quiròfan, i encara que sigui per "plaer" no deixa de ser una operació on existeix una possibilitat de risc que tempta contra la nostra vida.
Pensem que això ens portarà a la felicitat?
martes, 1 de diciembre de 2009
Oscar Brahim, un model per l'educació en la comunicació
“Hablar la palabra no es un acto verdadero si no está al mismo tiempo asociado con el derecho de expresión-de-uno-mismo y de expresión-del-mundo, creando y re-creando, decidiendo, eligiendo y finalmente participando en el proceso histórico de la sociedad.”
- Paulo Freire -
En “La educación para la comunicación y el papel de l@s
És necessari llavors, educar per ser capaços d’entendre aquests mitjans de la comunicació, i això consisteix en alguna cosa més que en saber-los llegir.
Recollim també de les paraules de Julia César Pintos, que la comunicació resulta ser un diàleg entre emissors i receptors, i hem d’ensenyar a expressar una idea per tal que els altres la puguin entendre.
Per tant, hem de crear persones que estiguin alfabetitzades mediàticament, que coneguin el llenguatge audiovisual i el seu significat; persones que siguin conscients del funcionament dels mitjans de comunicació els quals estan moguts únicament pels seus interessos comercials; que siguin un subjecte actiu, destruint i reconstruint el significat dels missatges segons els seus propis ideals; és molt important també, que sigui crític, qüestionant en tot moment, les ideologies o intencions que amaguen sota aquests mitjans; Així mateix, s’ha de ser conscient que som éssers socials i que mantenim una relació activa amb el món, que podem millorar o canviar la societat; i per últim, és fonamental que siguem creatius, per poder crear els nostres propis missatges amb la finalitat de “expresar sus propios sentimientos e ideas en la búsqueda de una cultura y de una sociedad mejor”
Oscar Brahim seria l’alumne perfecte dins aquests context d’ensenyament de la comunicació, ja que reuneix aquestes sis dimensions de les qual ens parla Julio César Pintos Cubo.
Oscar Brahim és un taxista que alhora exerceix, com ell mateix ens diu al documental de Sergio Morkin, de “dissenyador gràfic en llibertat”.
Es dedica a modificar el paisatge urbà, reconstruint missatges a partir de les valles publicitàries exposades al carrer.
Mitjançant pintura, imatges, retalls, collages, altera el significat original de les imatges, construint així una crítica de la societat en que estem vivint
En el documental de Sergio Morkin podem veure perfectament quina és la seva intenció, la seva ideologia i la seva activitat com a persona alfabetitzada mediàticament, conscient, activa, crítica, social i creativa.
Oscar Brahim no accepta el sistema en el qual estem sotmesos, i es fa servir de la creativitat i de la dominació dels llenguatges comunicatius per poder expressar-se lliurement i construir aquesta crítica; una crítica creada a partir de la modificació d’aquesta publicitat, dominada pel sistema, que ens esta bombardejant constantment per tal d’atrapar-nos i dirigir-nos cap als seus interessos.
Oscar Brahim té clar els seus ideals, els seus principis, i sap molt bé quina és la seva intenció.
No accepta el sistema en el qual estem vivint i té clar que no vol entrar-hi; és aquest fet el que el porta a viure en la situació en la que viu, plena de problemes econòmics que el porten, fins hi tot, a haver d’abandonar el pis en el qual estan vivint.
Per tant, podem dir que vivim en una societat que no acull favorablement aquestes crítiques. Però hem d’intentar fer el que puguem, i sobretot educar en la comunicació, per tal que, de cada cop, les persones siguin més conscients i actives amb el que veuen i puguem entre tots, construir un món millor.