Una petita experiència de la utilització de les tecnologies

És curiós i interessant trobar en la teva pròpia vida exemples de la utilització real de les tecnologies com a mitjà per a cobrir una mancança o una necessitat, encara que sigui per poder seguir tenint converses interessants sobre temes interessants! Per aquest motiu he trobat adient explicar aquesta petita experiència a aquest espai de reflexió sobre les noves tecnologies, ja que són les pròpies reflexions que han de dirigir el camí d'aquest viatge.

L'altre dia, un amics, d'aquest de tota la vida, va posar un comentari al facebook, aquest tractava de la religió cristiana; aquesta religió, que vulguem o no, ha tingut incidència hi ha deixat una forta tradició en la nostra societat. Un dels aspectes que tractava al llarg de la nota era el fet que la religió ens incita a posar sempre algú abans que nosaltres, fet que t'obliga a posar el teu interior més íntim en un segon pla.

A partir d'aquí vam començar a reflexionar sobre el "jo", sobre la necessitat que tenim de l'altre; el fet de desprendre's de un mateix, abandonar aquesta mirada que sols va cap endins per projectar-la a fora, cap a l'altre i construir així una visió més humil i no tant egoista del món.

El fet és que mentre teníem aquesta conversació, pel facebook, ens vam adonar que abans, havíem tingut moltes conversacions semblants, però cara a cara "No anyores ses xerrades des bus tornant de Maó? Era paregut a lo que ara feim".
Havíem anat junts a classe fins el batxillerat, ens veiem cada dia, i ara, venir a viure a Barcelona, seguint camins diferents, quasi bé no ens veiem. "Si si... ses xerrades de dins es bus... quines coses!! supos que ara hem d'aprofitar ses noves tecnologies per poder travessar ses barreres de sa distància."

La conversació va passar a ser un comentari sobre la religió a ser una reflexió sobre les tecnologies i l’ús que en podem fer d'elles per seguir comunicant-nos amb la freqüència que ho fèiem abans.

Aquest mateix amic, al comentari, hem va recomanar una pel·lícula: Zeiteist II, que crec que potser ens pot interessar a tots. Aquestes són les seves paraules sobre la pel·lícula: "presenta una societat molt bona i molt tecnològica. És una societat on es robots alimentats amb energies renovables fan tota sa feina. No te puc dir gaire cosa més però tothom me xerra bé d'ella". Pot ser interessant. Una nova visió positiva sobre la tecnologia!

Quan parlem de les tecnologies molt cops les critiquem o en treiem tots els aspectes negatius que tenen d'elles, però quan analitzes la relació que tu hi tens, és realment quan pots jutjar-les i tenir una opinió acord amb la realitat.

Web 2.0 - Educació 2.0

Com ens va explicar molt bé Xavi Giró, a la conferència del passat dijous 5 de novembre, la web 1.0 ha evolucionat a la web 2.0, o com podem veure al minidocumental “Web 2.0 y Educación”, a la que s’anomena web social.

Hem passat des d’una web on l’usuari era totalment passiu, un observador que consultava la informació, a una web totalment dinàmica i participativa, on l’usuari és un protagonista actiu, que opina, que pot generar informació i compartir-la.

Com molt bé és diu al documental, hem pasta de la web de les dades a la web de les persones.

Axí, la web 2.0 es converteix en un espai de comunicació i de interacció, on cadascú pot tenir el seu espai personal o bé compartit; on es possible personalitzr-lo i donar-li diferents aspectes, d’una manera fàcil i senzilla.

Una altra avantatge de la web 2.0 és que possibilita classificar els continguts d’una forma fàcil, mitjançant l’assignació de “tags” tu pots classificar la teva informació en categories temàtiques per tal de facilitar la recerca i la divulgació de la mateixa informació.

En el documental “web 2.0 i educació” ens diu que el blog i la wiki són uns dels recursos més utilitzats. El primer possibilita l’aglutinació de la major part dels serveis online, i permet un espai tant personal com col•lectiu, creant així una red de relacions socials.
El segon recurs, la wiki és potser més dedicat als treballs col·lectius i permet una relació totalment horitzontal entre tots els components.

Podem veure també al documental, que la filosofia de la web 2.0 es basa en potenciar la comunicació i el factor social, la col·laboració i l’intercanvi. És aquí és on entra el paper de l’educació.

Si la web 2.0 i l’educació comparteixen els mateixos objectius, perquè no utilitzar la red en l’educació? Hem parlat de relació horitzontal, de creació de coneixement, de personatges actius, de participació i divulgació, etc. No són aquests els elements bàsics que intentem incloure actualment a l’educació?, fer d’aquesta un espai un lloc on es construeixi un coneixement compartit?

A més, actualment ens trobem davant una generació de natius digitals, els quals hem nascuts en la era de l’internet i de la societat de la informació. Així doncs, l’educació, s’ha d’adaptar a aquest nou perfil d’alumne, hi ha de proporcionar-li les eines necessàries per poder buscar i seleccionar aquesta informació d’una manera adequada, perquè actualment la informació, i el que pot arribar a ser coneixement, han traspassat les parets de les aules per expandir-se per tot arreu.

Hem d’aprofitar doncs aquestes noves eines que estan al nostre abast, per poder oferir als alumnes una educació adaptada a les seves característiques, i possibilitar així una construcció cooperativa del coneixement.