Tecnoautobiografia

La socialització tecnocientifica ha de possibilitar un canvi en el pensament de les persones en relació a la tecnologia.

Hem de deixar de banda l’imperatiu tecnològic, és a dir deixar de pensar que la font del progrés de la humanitat recau únicament en les tecnologies artefectuals; per poder acollir la diversitat tecnològica i apreciar així la diferent evolució de la tecnologia en les altres cultures; i per no caure en el determinisme tecnològic (la ciència i la tecnologia configura la societat), tenint en compte la tecnologia en acció o heterogènia, ja que allò social, científic i tecnològic és indistingible i inseparable en el procés de configuració de les tecnologies. Tot això ens possibilitarà una visió àmplia de la tecnologia.

Reflexió: la meva vida contada des de la Tecnologia

La veritat és que realitzar la tecnoautobiografia ha estat un procés interessant; pel simple fet d’anar mirant fotos i anar recordant moments que potser tenies oblidats, i al mateix temps pel fet de donar-te’n compte que la tecnologia t’ha acompanyat al llarg de la teva vida.

Però el més important és tractar la tecnologia des d’una mirada amplia, més enllà de la tecnologia artefactual, ja que crec personalment, o almenys al meu cas, que aquella tecnologia que més ha influït a la meva vida és la organitzativa, on precisament, les persones en som indispensable pel seu funcionament.

A la meva tecnoautobiografia no predominen els artefactes, és més, no he volgut destacar-los.
Es evident que han tingut una presència en la meva vida, igual que a la majoria de persones de la nostra edat; tothom té un mòbil, un ordenador i potser un reproductor com a mínim mp3.
Però no són aquestes tecnologies les que han marcat una direcció o un sentit en la meva existència, per això les he deixat una mica de banda i m’he centrat en aquelles tecnologies que realment m’han influït, que m’han socialitzat al llarg de les diferents etapes de la meva vida.
Començant per la família, que m’ha acompanyat des dels primers moments de vida, passant per l’escola, els amics, l’escola de dansa, l’Agrupament Escolta, etc.. Tot són tecnologies organitzatives que han estat molt importants per a mi, aportant-me valors, aptituds, maneres de fer i de pensar, etc. i que realment han influït en el que som i en el que seré demà.

Per altre banda, tecnologies com els transports, les quals són artefactuals, m’han permès viatjar, i d’aquesta manera ampliar i intercanviar la meva cultura, el meu saber, m’han permès conèixer noves persones, fer noves amistats.

Podríem està parlant també de moltes altres tecnologies, com les simbòliques, que també tenen un pes important dins les tecnologies organitzatives, donant-li’s símbols de caràcter i d’identitat, etc.

També ha tingut un pes important per mi la tecnologia biotècnica, que va permetre detectar l’origen del meu “mal” i hem va donar l’oportunitat d’operar-me per seguir endavant en la meva vida.

Personalment crec que la tecnologia té realment un paper important, però hem de tenir en compte que som persones, i que necessitem la relació, l’intercanvi, l’afectivitat humana; tota tecnologia que estigui a favor i al servei d’aquesta premissa és realment per mi la que té valor.
L’ús que nosaltres en fem d’ella és la nostra responsabilitat. Utilitzem la tecnologia sempre al servei de les persones, sempre per arribar a un fi socialitzador perquè mai ens negui les relacions humanes.

Cultura tecnològica i educació “Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación: un diálogo necesario”

Que ens ve al cap quan sentim la paraula tecnologia?
Pregunta-ho i veuràs que la majoria de persones coincideixen dient que la tecnologia són aquells artefactes com el mòbil, l’ordenador, la televisió, aparells reproductors, vídeo jocs, etc.

Des dels anys 60-70 es va començar a tenir una nova visió de la tecnologia o del procés tecnologic, però a pesar d'aquestes noves explicacions, noslatres eguim pensant igual.

Pensem que la tecnologia es limita a aquests aparells, màquines i artefactes, i aquest mite tan present dins les nostres vides ens porta a menysprear la diversitat sociotècnica.
Considerem que una cultures és inferior en el desenvolupament tecnològic, si no té uns aparells tant potents i actualitzats com els nostres, sense tenir en compte que potser està molt més avançada en altres tipus de tecnologies moltes d’elles intangibles com la simbòlica, l’organitzativa, o la biotecnològica.

Vivim pensant que la font del progrés i del desenvolupament per millorar la vida humana recau únicament en el desenvolupament de la tecnologia artefactaul, aquest imperatiu tecnològic és el que ens fa caure dins aquests errors menyspreant així la diversitat sociotècnica.

Estem dominats pel determinisme tecnològic que ens diu que la societat no intervé en el procés de innovació i que els canvis socials són conseqüència directe del progrés científic i tecnològic. Però hem de considerar que la tecnologia es configura en un escenari dinàmic on tot està relacionat (tecnologia en acció); en el procés de configuració de les tecnologies allò social, científic i tecnològic és indistingible i inseparable, és un procés multidireccional, on la tecnologia també és construïda pels valors i interessos de la societat, aquesta nova visió es la que anomena com tecnologia heterogènia.

Un altre punt important és entendre i tenir una visió àmplia de la tecnologia, que ens permetrà entendre molt millor aquesta tecnologia heterogènia. Com hem dit anteriorment la tecnologia no es limita als aparells i màquines, i per entendre-ho millor es divideix la tecnologia en 4 grups diferents:

• Les tecnologies organitzatives, no s’identifiquen amb cap objecte, són intangibles i requereixen necessàriament de l’acció humana.
• Les artefactuals, ocupen un espai i tenen una certa independència dels agents humans per desenvolupar la seva activitat.
• Les simbòliques, tècniques de representació y de construcció, substitueixen els elements reals per signes.
• Les biotècniques, incideixen sobre la vida biològica.
  

A pesar que aquest grups fa temps que existeixen són pràcticament desconeguts per la majoria de les persones, i encara que en tinguem consciència ens costa d’entendre. Aquest fet fa que ens qüestionem la socialització tecnocientífica.

Així doncs, és necessari que l’educació es replantegi la seva feina perquè pugui educar al subjecte en la comprensió del procés tecnologic i de la diversitat sociotècnica.

“La tecnología entendida sólo como martillos, enchufes, vídeos y ordenadores crea un déficit de cultura tecnológica, pues no permite comprender cómo la sociedad configura la tecnología y, al mismo tiempo, cómo ésta construye la sociedad.” Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación: un diálogo necesario.

La societat de la informació

Quin model de societat de la informació volem construir y quin paper poden jugar les TIC en aquest procés?

Crec que hauríem d'intentar construir una societat de la informació sensata i responsable, on la difusió de la informació tingui, en tot moment, conseqüències positives, evitant la publicitat envejosa, i la hipocresia.

On la finalitat de la qual sigui compartir i difondre el coneixement, on es cultivi la seva creació, difusió, consulta i utilització.
Intentat educar a les persones, no només perquè puguin accedir a tota aquesta i diversa informació, sinó perquè en puguin fer un bon us, sabent-la seleccionar distingint-ne aquella que n’és de qualitat.
Hem de crear una societat integradora, on tothom pugui tenir les mateixes oportunitats per poder millorar la seva qualitat de vida, intentant posar solucions als problemes d'exclusió digital que puguin sorgir.

Aquesta societat de la informació ha de tenir present, en tot moment, a la persona, sense oblidar el seu caràcter més humà, intentat eliminar, o posar solucions a tots aquells aspectes foscos existents dins el món de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Les TIC ens poden ajudar enormement en la difusió d'aquest coneixement, rompent les barreres del temps i de l'espai, ens permeten difondre la informació, d'una manera simultània a molts lloc diferents del món, ens poden ajudar a posar solució a problemes existents relacionats amb persones amb algunes dificultats físiques o psíquiques, donant-lis una gran diversitat de noves oportunitats.
Les noves tecnologies ens poden oferir moltes comoditats i oportunitats que poden afavorir en el nostre desenvolupament quotidià.

Hem d’intentar llavors educar a les generacions vinents per tal d’aconseguir un bon us d’aquesta nova Societat de la Informació.